Dialectologia: activitats

CONTES

1. Llig els fragments següents. Digues a quina varietat dialectal corresponen (central, balear o valencià). Marca amb roig els aspectes morfològics, amb blau els lèxics i les expressions idiomàtiques.

                                      PER SI ALGÚ M’ESCOLTA--->català central

Un dia, només per provar què passava, amb un esperit arrauxat d’aventura, vaig travessar un carrer amb el semàfor en vermell. No ho aconsellaria pas a ningú! No tan sols em van atropellar dos cotxes alhora, sinó que vaig haver d’aguantar uns insults que deixen tota la família en entredit. Ara, amb la lliçó apresa, condueixo la cadira de rodes amb un respecte absolut a les regles de trànsit.

                                          A TORNAJORNALS--->català central

Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que de moment no ho sembli) fou Lluís XVI, que va perdre el cap per Maria Antonieta. I tingué la sort, enmig de la desgràcia

d’ésser correspost en la mateixa mesura per la seva estimada.

                                                                                   PERE CALDERS. Tots els contes

UN HOME TAN VIU--->valencià nordoccidental

–Jo voldria morir-me abans que el meu home –va dir Maria Sabateta al

Gnom sense Cognom–. No voldria veure-me’l cadàver, un home tan viu.

–Siga –concedí el gnom.

–Però quan es morirà el meu home? –preguntà ella.

–Això si que no ho sé, filla

Quedà la dona contrariada, com qui s’ha trobat més que amb un do, amb un problema. Passaren els anys i Maria anava
prenent cada vegada més el gust per la vida. Pensava també que si es
moria molt abans que el seu home li donaria un gran disgust i això
tampoc no era una bona cosa. Així que havia decidit morir-se quan el seu home tinguera una malaltia greu.

El gnom recordava sovint aquest cas i es preguntava si la dona correria el risc de perdre molta vida o el de veure mort un home tan viu.

Un dia va trobar un xicot que corria.

–On va tan de pressa? –li preguntà.

–A ca Sabateta. El tio Sabateta s’ha caigut de l’obra i s’ha matat. Vaig a avisar   

 la dona.

–Deixe, jo ho faré.

El
Gnom sense Cognom arribà a la casa de la dona que no volia veure
cadàver el seu home i quan aquesta li va obrir la porta, la mirà
tendrament als ulls i la deixà cega.

                                                                                                      JOSEP V. MARQUÉS. Amors impossibles

ERA EL SEU PA DE CADA DIA--->balear

Horabaixa entraren en un cafè dels afores. Havien caminat força estona, silenciosament, pels rials, allunyant-se de la ciutat. Sa gent, sense cap esforç, endevinava en veure’ls abraçats, mirant-se als ulls, que s’estimaven, com a ses hores estantisses s’estimen Joan i na Margalideta.

Mirant-se als ulls coneixien es color de ses coses i posaven llum nova als estels. Un remolí de somnis, encara no encetats, enlluernava un desig d’albons i primaveres.

Entraren
en un cafè dels afores. Asseguts vora la taula de marbre, entrellaçades
les mans, pressentien venes blaves sota sa pell de seda. A flor de
llavis els creixien roses i dins cada besada tot l’enyor d’una
esgarrifança nova. Inventaven noms de mel i sucre: níguls de cotó, muntanyes de xocolata, paisatges nevats de nata i mantega. Era sa fam sa font, es primer coneixement d’amor. Eren joves i bells i s’estimaven.

En un cafè dels afores –en un cafè on s’aturaven els homes quan venien de fer feina a beure un carajillo , una cassalla– una parella. S’acosta es cambrer i els demanà què volien. Li digueren amb sa mateixa veu, igual tonada:

–Porti’ns una llesca d’amor sucada amb oli; és es nostre pa de cada dia.

                                  CARME RIERA. Te deix amor, la mar com a penyora.v

2.Transcriu totes les característiques que has trobat i fes la correspondència amb
el valencià o el central. (Si estan repetides, escriu-les sols una
vegada).

• sa-->balear                                   na-->valencià
• horabaixa-->balear                     vesprada-->valencià
• seva-->català                                seua-->valencià
• xic/xicot-->valencià                      nen-->català

CANÇONS

1. Visualitza els vídeos i ompli els buits.

• A AQUESTES ALÇADES DE LA PEL·LICULA

1.diguis

2.funcion

3.truncarem

4.tele

5.giro

6.xispasso

• ALEGRIA

1.s´horabaixa

2.als

3.omple

4.estim

5.se pinyen

• LA VIDA SENSE TU

1.sol oig

2.plats trencats

3.llençols

4.aprendre

5.torres de Serrans

6.Cabanyal

7.davant del mar

2. En la mateixa entrada del teu blog, fes un comentari comparatiu  els
aspectes lèxics, morfosintàctics i fonètics (fixa't en les paraules
subratllades) que detectes en les cançons.

• La cançó “a aquestes alçades de la pel·lícula” correspon a la varietat dialectal del català.
• L’altra cançó anomenada “alegria”, correspon a la varietat dialectal del balear.
• I la última cançó, “la vida sense tu” correspon al valencià

Les tres variacions dialectals son motl paregudes, però també tenen
diferències, tant en la forma lèxica, com morfosintàctica, com
fonèticament; la qual sembla que és la més fàcil de “vore”, ja que la
nostra oïda està més acostumbrada a escoltar el nostre accent i l nostra
forma de parlar, però si et fixes més i aprofondisses més en el
llenguatge et pots donar compte de les altres diferències
morfosintàctiques i en el lèxic.

• Com exemples lèxics podem fixar-nos en (vespre-horabaixa-vesprada)
• Com exemples de aspectes morfosintàctics (seva-sa-seua)
• I com exemples d’aspectes fonètics podem dir que en el balear i en el
  valencià es pronuncia la -r al final d’infinitiu, mentres que en el
  català no es pronuncia.