viernes, 23 de octubre de 2015

ACTIVITATS DEL ACCENT


  1. Accentua, si cal, les següents paraules agudes.
aixó            espés            valuós            pastís            ningú           París            camió
entén         entrepà         traspàs            pastós           safrà            calcetí          fadrí
remeí         heroí             racó                 Dublín           confón          boirós          arròs             


2. Totes les paraules següents són planes, accentua les que calga
màxim            místic            fràgil            artístic            àgil            mínim            dòcil
únic                informàtic      tòrax            òptim         esplèndid   simbol            àrab
nèctar            capsa            filòleg           màxim           cadena        jeroglific        closca             
                       

3.Totes les paraules són esdrúixoles, accentua-les.
optica            esglesia            epoca            sandalia            cerimonia         Xativa
anecdota        formula            dieresi           gracia               Siria                 bustia
polvora          audiencia          noticia          Cantabria          rapida              Claudia

4. Posa accent a les següents paraules
Maria            capaç            platan            ani            anava            Ramon            barnus
melo              anares          anavem          Adria        organ            elegancia         ana
anaveu           Oscar           naixer            anarem      anaven          economic        Marti
correr             telefon         anareu            aniras        anirien          coneixer          aniria


5.  Accentua aquestes paraules compostes i derivades
despus-ahir            socioeconomic            ingenuament            grecoroma
despus-dema          fisicoquimic                fantasticament         sud-africa
rapidament              cientificotecnic           inutilment                afroamerica  

*Diferències respecte del castellà

Hi ha paraules que s’escriuen igual que en castellà però tenen la síl·laba tònica en diferent posició. Generalment són els cultismes.


6. Subratlla la síl·laba tònica dels següents mots
medul·la          elit          diòptria          míssil          rèptil          futbol           
olimpíada        timpà      atmosfera       xiclet          Etiòpia        hoquei
véncer             aurèola    xandall           Cleòpatra   torticoli       córrer
basquetbol       avar        conclave         policrom    filantrop      elèctrode
meréixer          oceà        saxòfon          sinó            zodíac          període
línier                pivot       leucòcit           tèxtil          amoníac      esperit
intèrfon            púding     tiquet             vertigen      ciclop          omòplat       







7.Escriu 4 frases en què utilitzes tres paraules de l’activitat anterior



ACCENT DIACRÍTIC
  1. Escolta la cançó Corren del grup Gossos, completa els buits i posa l’accent gràfic i
    diacrític on calga.


                         CORREN                                                                        

Es tard, no se quina hora es,
pero es fosc fa __                          __.
Es facil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia __                  __.
Encara em queda temps per descobrir
tot allo que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren __                          ____, corren
paraules que no s'esborren,
imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren
com ___                                ___ s'enyoren,
aquells que ja no es veuran.

Dificil descobrir que soc avui,
una gota em cau mentre una altra em treu la set.

Plou i fa sol alhora. Tum bala bala bala, tum bala bala     
que m'apuntava, era la meva  i jo mateix em ___                      ___.
raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolucio dins meu, la sedueixo i es __                             ___.

No no no no no no no no, s'esborren,
en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar?
Nena, no es ___                           ___,
hauria d'haver estat diferent,
pero en un moment s'han tancat les portes.

2.    Posa l’accent gràfic i diacrític on calga

No te mes remei que pagar el que deu.
Ha portat els bens a pasturar.
El meu germa sol passejar pel camp totes les vesprades.
Em fan mal tots els ossos.
No te mai temps per a mi.
De son que tinc em fan mal els ulls.
No se com  pots suportar-ho.
Jo soc el major dels germans i he deixat el cotxe mes net.
He vingut pel cami vell.
Si venen prompte, acompanya’ls a vore si ho vens tot.




3.    Escriu una frase amb cada grup de paraules

Mòlta, molta, dóna          
Sòl, móra, mà                    
Mèu, són, bóta               


4.    Posa els accents gràfics i diacrítics

Lluis va fer els examens la mar de be.
Tot aquell vi no cabra en una sola bota.
A l’epoca grega estava ple de deus, deesses i semideus.
No dones res aquelles pobres dones.
Es el millor amic que tinc.
A l’os panda li han trencat un os de la ma dreta.
Pel que veig, el que volen es prendre’t el pel.
Jo se qui ho ha fet.
El sol de casa te fulles grogues pintades.
Tu vens aci i se que vens mes cafe molt que malta.
Dialectologia: activitats

CONTES

1. Llig els fragments següents. Digues a quina varietat dialectal corresponen (central, balear o valencià). Marca amb roig els aspectes morfològics, amb blau els lèxics i les expressions idiomàtiques.


                                      PER SI ALGÚ M’ESCOLTA--->català central
Un dia, només per provar què passava, amb un esperit arrauxat d’aventura, vaig travessar un carrer amb el semàfor en vermell. No ho aconsellaria pas a ningú! No tan sols em van atropellar dos cotxes alhora, sinó que vaig haver d’aguantar uns insults que deixen tota la família en entredit. Ara, amb la lliçó apresa, condueixo la cadira de rodes amb un respecte absolut a les regles de trànsit.


                                          A TORNAJORNALS--->català central
Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que de moment no ho sembli) fou Lluís XVI, que va perdre el cap per Maria Antonieta. I tingué la sort, enmig de la desgràcia
d’ésser correspost en la mateixa mesura per la seva estimada.

                                                                                   PERE CALDERS. Tots els contes



UN HOME TAN VIU--->valencià nordoccidental
–Jo voldria morir-me abans que el meu home –va dir Maria Sabateta al
Gnom sense Cognom–. No voldria veure-me’l cadàver, un home tan viu.
–Siga –concedí el gnom.
–Però quan es morirà el meu home? –preguntà ella.
–Això si que no ho sé, filla


Quedà la dona contrariada, com qui s’ha trobat més que amb un do, amb un problema. Passaren els anys i Maria anava
prenent cada vegada més el gust per la vida. Pensava també que si es
moria molt abans que el seu home li donaria un gran disgust i això
tampoc no era una bona cosa. Així que havia decidit morir-se quan el seu home tinguera una malaltia greu.
El gnom recordava sovint aquest cas i es preguntava si la dona correria el risc de perdre molta vida o el de veure mort un home tan viu.


Un dia va trobar un xicot que corria.
–On va tan de pressa? –li preguntà.
–A ca Sabateta. El tio Sabateta s’ha caigut de l’obra i s’ha matat. Vaig a avisar   
 la dona.
–Deixe, jo ho faré.
El
Gnom sense Cognom arribà a la casa de la dona que no volia veure
cadàver el seu home i quan aquesta li va obrir la porta, la mirà
tendrament als ulls i la deixà cega.

                                                                                                      JOSEP V. MARQUÉS. Amors impossibles



ERA EL SEU PA DE CADA DIA--->balear
Horabaixa entraren en un cafè dels afores. Havien caminat força estona, silenciosament, pels rials, allunyant-se de la ciutat. Sa gent, sense cap esforç, endevinava en veure’ls abraçats, mirant-se als ulls, que s’estimaven, com a ses hores estantisses s’estimen Joan i na Margalideta.


Mirant-se als ulls coneixien es color de ses coses i posaven llum nova als estels. Un remolí de somnis, encara no encetats, enlluernava un desig d’albons i primaveres.


Entraren
en un cafè dels afores. Asseguts vora la taula de marbre, entrellaçades
les mans, pressentien venes blaves sota sa pell de seda. A flor de
llavis els creixien roses i dins cada besada tot l’enyor d’una
esgarrifança nova. Inventaven noms de mel i sucre: níguls de cotó, muntanyes de xocolata, paisatges nevats de nata i mantega. Era sa fam sa font, es primer coneixement d’amor. Eren joves i bells i s’estimaven.


En un cafè dels afores –en un cafè on s’aturaven els homes quan venien de fer feina a beure un carajillo , una cassalla– una parella. S’acosta es cambrer i els demanà què volien. Li digueren amb sa mateixa veu, igual tonada:
–Porti’ns una llesca d’amor sucada amb oli; és es nostre pa de cada dia.


                                  CARME RIERA. Te deix amor, la mar com a penyora.v


2.Transcriu totes les característiques que has trobat i fes la correspondència amb
el valencià o el central. (Si estan repetides, escriu-les sols una
vegada).


  • sa-->balear                                   na-->valencià
  • horabaixa-->balear                     vesprada-->valencià
  • seva-->català                                seua-->valencià
  • xic/xicot-->valencià                      nen-->català

CANÇONS
1. Visualitza els vídeos i ompli els buits.
  • A AQUESTES ALÇADES DE LA PEL·LICULA
1.diguis
2.funcion
3.truncarem
4.tele
5.giro
6.xispasso


  • ALEGRIA
1.s´horabaixa
2.als
3.omple
4.estim
5.se pinyen


  • LA VIDA SENSE TU
1.sol oig
2.plats trencats
3.llençols
4.aprendre
5.torres de Serrans
6.Cabanyal
7.davant del mar

2. En la mateixa entrada del teu blog, fes un comentari comparatiu  els
aspectes lèxics, morfosintàctics i fonètics (fixa't en les paraules
subratllades) que detectes en les cançons.


  • La cançó “a aquestes alçades de la pel·lícula” correspon a la varietat dialectal del català.
  • L’altra cançó anomenada “alegria”, correspon a la varietat dialectal del balear.
  • I la última cançó, “la vida sense tu” correspon al valencià


Les tres variacions dialectals son motl paregudes, però també tenen
diferències, tant en la forma lèxica, com morfosintàctica, com
fonèticament; la qual sembla que és la més fàcil de “vore”, ja que la
nostra oïda està més acostumbrada a escoltar el nostre accent i l nostra
forma de parlar, però si et fixes més i aprofondisses més en el
llenguatge et pots donar compte de les altres diferències
morfosintàctiques i en el lèxic.

  • Com exemples lèxics podem fixar-nos en (vespre-horabaixa-vesprada)
  • Com exemples de aspectes morfosintàctics (seva-sa-seua)
  • I com exemples d’aspectes fonètics podem dir que en el balear i en el
    valencià es pronuncia la -r al final d’infinitiu, mentres que en el
    català no es pronuncia.