LA LITERATURA DEL S.XV: EL TEMA DE LA DONA
1. Llig el fragment i valora tots els aspectes que acabes d’aprendre
I per això els he donat
per capitana i senyora la meua mare, perquè les guarde i les defense d’aquells
que d’elles mal voldran parlar. [...]
I els que d’elles
malparlaran, cauran en la meua ira car pensar poden que la meua mare és dona
qui ha merescut a totes les filles vostres gran corona, els és una salvaguarda
tan forta, que ningú no les pot enutjar que a mi no ofenga molt
Aquest fragment tracta el tema del amor entre dos ocells
açó es una balada que representa dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, i contè com a metàfora el del poeta i la dama.
És una història de desamor; un mal que no guareix l’amat si la dama no gira els seus ulls envers ell i li diu que no li plau que mori pel desamor d’ella.
La primera part (10 primers versos) són decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versos aparellats.
La segona part (la declaració amorosa) la constitueixen 14 versos de vuit i quatre síl·labes amb l’esquema de rima següent: 10A/4B/10A/4B/10A/10C/4D/10C/4D/10C/10A/4E/10C/4E/10C
en aquest fragment es fa l'us de metàfores (garsa= dona), justificació del llenguatge preciosista mitjançant l’aparició de molts adjectius.
Fiu convidar tots
a sopar
amb molts potatges i carns salvatges,
volateria, pastisseria
molt saborosa (la
més famosa
De tot París). En
un pastís,
la carn farcit, un
tros de dit
hi fou trobat, molt
fou torbat
qui el conegué; reconegué
que hi trobaria: a
més, hi havia
un tros d’orella. Carn
de vedella
crèiem menjàssem, també
trobàssem
l’ungla i el dit tros
mig partit:
carn d’hom cert era. La pastissera,
amb ajudants filles
ja grans
era fornera i
tavernera;
dels que hi tenien, allí bevien,
alguns mataven, carn
capolaven,
feien pastells i,
dels budells,
feien salsisses e
llonganisses
del món més fines. Mare i fadrines
el que en tenien tot
ho venen,
i no hi bastaven; elles
mataven
alguns vedells, amb
la carn d’ells
tot ho cobrien, assaborien
amb fines salses les
dones falses.
En un clot tou, fondo
com pou,
descarnats ossos, cames
i trossos
allí els metien i
ja l’omplien
com els diables d’abominables,
com el dimoni. Faig
testimoni
que en mengí prou: mai carn ni brou
de tal sabor, tendror,
dolçor
mai no sentí. Ja
de matí
de totes tres feren
quarters
i la posada fou
derrocada,
i l’aplanaren; sal
hi sembraren
i tots el cossos tallats
a trossos
(cent hi comptaren) els soterraren
en lloc sagrat.
Tracta d'uns homes que es troben en un banquet, i comencen a menjar
pastissos, carn, aus preparades, i en el menjar és troba l’engany de la tavernera, que ha amagat dins la comida la carn dels que estaven abans en l’allotjament. Al matí següent, van matar a les tres dones responsables de aquesta matança.
b) Comenta els element misògins que detectes al text. Exemplifica'ls.
Tot el text es missògin, ja que per exemple al final quan diu que van matar a totes les dones de la posada, i que aquesta va ser derrocada.
c) En quins vicis de les dones incideix l'autor?d) Explica quins elements de realisme apareixen al text?
La historia que conta Jaume Roig es desenvolupa en un lloc concret i real, com París, aquest aporta realisme ja que pots relacionar la historia en un lloc que existeix, que existeix. També parla de vinculs familiars, com mare i fadrines, que li donen realisme al text.
Jaume Roig utilitza l’ús de Les noves rimades, aquest consisteix en una successió il·limitada de versos octosíl·labs fragmentats en tetrasíl·labs que rimen entre sí. Sovint obligava a suprimir partícules gramaticals i a alterar l'ordre lògic i a fer girs lingüístics per tal de salvar la mètrica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario