martes, 31 de mayo de 2016

Poesia trobadoresca

Activitat
Per conéixer una miqueta més Ausiàs March escoltarem una composició d'un poeta del segle XX: Vicent Andrés Estellés.
Estelĺés ens parla de la vida d'Ausiàs March, relaciona el passat, quan  escrivia i el present, quan el poeta ja és mort. A més ens descriu l'ambient en què transcorren tots aquests successos i li dóna molta importància a la casa d'Ausiàs i als carrers de València.

Escolta el poema recitat, completa allò que falte i realitza les activitats.
1. El poema s'inicia amb una cita d'Ausiàs March, a què penses què es refereix? I, per què creus que Estellés l'ha triada per començar el seu poema?
2. Digues tots els espais: poblacions i carrers que tenen a veure amb cada moment de la seua biografia del poeta.
La catedral de valencia (on es troba la seuas tomba), 
3. A quins escriptors es nomena en el poema? Per quin motiu?
4. Explica com se sentia Ausiàs quan intentava escriure i per què consideres que se sent així.
“Deixant amics e fills plorant entorn”

AUSIAS MARCH

ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March.
D'ací el tragueren, mort, amb els peus per davant,
envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys
d'Ausiàs March, perplex amb la vivacitat
dels poetes locals, de l'Horta de València.
Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit,
el puny com una pedra, insistint foscament.
I s'en tornava a casa, irritat , en silenci,
barallant l'epigrama ple de dificultats,
unes banalitats del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mor tot el món.
Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans,
vàrem llegir la làpida. I seguírem, després,
pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.
I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.
Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina.
Hem entrar a la Seu; hem vist la sepultura
d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.
El carrer de la Mar, el de les avellanes .
Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.
De cos present. Jo sóc aquest... Un sagristà
de la Seu em contava com referen el cos
d'Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçat trossos d’ossos.
Un migdia de llum exasperada, anàrem
a Beniarjó; collires unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles ruïnes.
Creuàrem en silenci les ruïnes, pensaren
Ausiàs March allí, l'esclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornàrem després
a Gandia; tu duies les flors a la mà.
En eixir de Gandia les llançares a l'aire,
a l'aire de Gandia i de _________________.
Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l'un en l'altre.

2. Cadascun dels senyals encobreix una dama a qui Ausiàs March va estimar. Estableix la relació entre el senyal i l’amada.

Amors inicials o de joventut referits a una          
dama molt assenyada.                                                           Llir entre cards

Dona de qui reclama de vegades un amor
espiritual i d’altres sensual, amb la qual                                 Plena de seny
cosa evidencia les seues contradiccions.

Amor que li proporciona un equilibri                                       Amor, Amor
emocional i pau interior pròpia de la
maduresa aconseguida amb a darrera esposa.

Personificació de l’Amor, a qui el poeta es dirigeix                 Oh, foll amor
planyent-se per la pèrdua de la facultat d’amar.

Amors dels quals March té consciència de pecat.                  Mon darrer bé


3. Llig el poema i analitza la mètrica.

Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
i veu el lloc on es pot restaurar
i no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a mé, qui vaig afanys passant,
i veig a vos bastant mos mals delir.
Desesperat dels meus desig complir,
iré pel món vostre orgull recitant.

4. Llig els fragments i comprovaràs que, més que el poeta de l’amor, sembla el poeta del dolor.
a) Explica en què consisteix aquest dolor i com el relaciona amb el tema amorós.
b) Fins a quin punt és responsabilitat de l’estimada que el poeta no puga  aconseguir l’amor pur? Justifica-ho fent al·lusió als versos.

Llir entre cards, ma voluntat se gira                  gira: canvia
tant que jo us vull honesta i deshonesta
allò sagrat odie, tot allò del que tinc festa,
i em plau açò que em fa caure en ira.

Llir entre cards, vos ame tant purament
que m’és dolor com no em podreu amar
sinó d’amor que solen practicar
els amadors amant comunament.

5. Enumera tots els referents amb què es compara el poeta en aquests fragments i digues si són positius o negatius. Assenya-la altres elements que et resulten curiosos.

Així com cell qui en lo somni es delita
i el seu delit de foll pensament ve.

                                               M’esdevé així com el patró que en platja
té sa gran nau i pensa haver castell.

                     Semblant em trobe al qui alegre canta
i porta al cos disposició mala.


6. Que creus que significa l’expressió de megalòman de l’amor?

7. Escolta el poema Veles e vents, completa els versos i contesta les preguntes
Veles e vents han mos desigs __________         (els meus)
faent camins dubtosos per la ___________:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
_________,__________ , los deuen subvenir,       (ajudar)
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son ________ los sia ___________           (favorable)
e que tots cinc complesquen mon _________.
_________________ com la cassola en forn,                   
mudant color e l’estat ___________ ,               (canviant)
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran       (resguardar-se) e cercaran ____________________:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
____________________ en terra eixiran.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,                               
perquè ___________________ és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler __________
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de __________________
que, jo ________, no meta mi en ________.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
Aprés ma mort, d’amar perdau poder                               
e sia tost ___________ convertit.
E jo forçat d’aquest món ___________ ,
tot lo meu mal serà vós no veer.
__________! per què terme no hi ha en ________ ,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!
__________, de vós, jo en sent més que no en sé,                      
de què __________________ me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus ________________ .

Analitza la mètrica i la rima
Dels vents:
-       En quina direcció bufa cadascun dels vents que nomena el poeta?
-       Per què demana que siguen parcials en bufar? Simbolitza alguna cosa?
Del mar
-       Hi ha alguna imatge que reforce el símbol que acabem d’analitzar?
Els recursos
-       Assenyala les comparacions i comenta-les
-       Trobes alguna hipèrbole? Assenyala-la i comenta-la
-       Comenta la reflexió sobre l’amor i la mort

TERRA BAIXA (LECTURA)

TERRA BAIXA



1. Abans de la lectura: Busqueu informació sobre l'autor ací, el moviment literari i l'obra al llibre de text i a la xarxa. Escolliu només allò que considereu important per situar l'autor en el temps i per comparar l'obra amb altres que tracten el mateix tema i amb un estil semblant. Recordeu citar la font d'on haveu obtingut la informació.

La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica tant des del punt de vista de la verificació de la seva data de naixement (voluntàriament falsejada pel dramaturg i que es va produir l'any 1845), com pels aspectes que poden afectar d'una manera més directa la seva intimitat. De fet, ambdós aspectes han anat lligats. En les circumstàncies del naixement de l'autor (els seus pares no estaven casats) un dels factors biogràfics que havien de marcar la seva producció, juntament amb la idea de mestissatge (nasqué a Tenerife, fill de pare català i mare canària, i es traslladà al Vendrell quan tenia vuit anys) i un amor frustrat amb una tal Maria Rubió (sembla que els pares respectius s'oposaven al prometatge). 

Aquesta tendència a interpretar la seva obra a partir de la seva biografia ha estat una constant, i s'explica en gran part per la contradicció entre l'alt voltatge passional de les seves obres i l'extrema discreció de la seva vida íntima. D'aquí prové la inevitable temptació de projectar sobre l'autor i la seva obra lectures psicoanalítiques. A tot això cal afegir-hi la rumorologia que havien desvetllat ja en la seva època tant la seva pertinaç solteria com el costum de voltar-se de deixebles més joves.

Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional, (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del s.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.


DURANT LA LECTURA

a) Assenyaleu els fragments que us semblen de més interés per aprofundir en el tema i en la psicologia dels personatges (citeu la pàgina i expliqueu de què tracten, i quins elements temàtics i psicològics trobeu).

Per  a mi el capítol més interesant es el  XI del acte primer, ja que és quan passen la primera nit Marta i Manelic després del casament, que no es va produir. En la coversació que mantener Manelic i Marta, aquesta comença a cambiar el seu pensament sobre Manelic ja que abans l'odiava.
Despres més enconcret de la pàgina 109 fins a la 111 perque Marta i Manelic estan parlant, quan Marta li diu que s’en vaja a la seua habitació, però Manelic veu una llum i comença a adonar-se de la situació en la que es troba. En aquest fragment es pot observar molt bé la trama de la obra, hi ha un triangle amoròs: Manelic es troba amb Marta quan Sebastià entra al molí per a gitar-se amb Marta, i Manelic s’adona de que la seua dona li esta enganyant amb altre, peró no sap amb qui fins al final del segon acte.
També l'intriga del final amb el triangle amoros es troba molt interesant, ja que Marta no sap amb qui anarse clarament.

b) Destaqueu el que no entengueu del vocabulari i del contingut.

-minyó: Noi; pàrvul o adolescent.
-engiponar: Vestir de gipó
-tresca:Dansa italiana, grossera i desordenada, de grans cops de peu i batements de mans.
-totxorrot: adjectiu intensiu de totxo: Bastó de cert gruix i sense afinar
-penedeixo:saber greu d'haver fet o deixat de fer alguna cosa; cast. arrepentirse.
 -brètol: Malcriat, desvergonyit. 
-rucas
-babau
-tafarerota
-vetho
-tripijoch

c)  Plantegeu 3 preguntes per fer-les en la tertúlia literària

- Per qué vol casar Sebastià a Marta?
- Que creus que fa que els sentiments de Marta per Manelic cambien de eixa manera?
- Quina cançó d’arrel popular canta Xeixa en diferents moments del primer acte?

d) Localitzeu elements simbòlics i expliqueu-los: què representa la terra baixa i la terra alta, el llop, la sang, el foc, la neu, l'aigua, etc.


-TERRA ALTA: és el lloc on viu Manelic. Representa la naturalesa, la vida tranquil·la, digna i honrada.

-TERRA BAIXA: lo contrari a terra alta. Lloc on transcureixen els fets, el territori de Sebastià: el molí, la masía, la casa de les Perdigones…
Símbol de corrupció, prejudicis, maldat…

-EL LLOP:Manelic és qui emplea aquest símbol. Tot bé porque conta una historia del llop que es menjava a les seues ovelles. Era un animal dolent i malvat. L’utilitza al final del llibre quan mata a Sebastià, dient ‘ He mort el llop’
És una metafora que es refereix a Sebastià.

-L’AIGUA : en la obra aparerixen dos tipus d’aigua; l’aigua pura de les muntanyes es representada por Manelic, mentres que l’aigua amarganta del mar és Marta. Manelic utilitza aquesta comparació quan diu que ells dos están destinats a trobar-se com l’aigua de les muntanyes i l’aigua del mar.

-NEU: representa la puresa i la inocència de Manelic.

-RAMAT: representa al poble, sempre fan el que diu l’amo que en aquest cas és Sebastià.

-BÈSTIA: així li nomenen alguns dels personatges del poble a Manelic, nomenat així perque viu en la naturalesa, i no té relació amb persones, sols amb animals.

-LA SANG:representa la llei de la Terra Alta.


DESPRÉS DE LA LECTURA

Contesteu en el vostre blog les 25 superpreguntes d'aquest enllaç.

1- L’acció de Terra Baixa transcorre: enterament en un molí.
2-Quina cançó d’arrel popular canta Xeixa en diferents moments del primer acte? A la vora de la mar.
3-Quina d’aquestes característiques comparteixen tots els germans Perdigons?Cap d’ell no té descendència.
4-Quin tipus de marit ha buscat en Sebastià per a la Marta? Un que fós ben bèstia.
5-En el primer monòleg de l’obra, la Marta ens transmet… el seu sentiment de culpa i la seua poca autoestima.
6-Com ho feia Manelic per acostumar-se a la Marta quan encara era a les muntanyes? Tenia una cabra que es deia Marta i hi parlava.
7-Per quin motiu Sebastià vol casar-se amb la pubilla Sala? Per motius econòmics: necessita salvar les seues hisendes.
8-Com reacciona Manelic quan es riuen d’ell vestit de nuvi? S’enfada i vol pegar els del poble.
9-Al final del primer acte hi ha un personatge que vol que el casament no es celebri. Estem parlant de: Tomàs
10-Com acaba el primer acte? Marta diu a Manelic que dormiràn en cambres separades.
11-Per quin motiu la Marta agafa ràbia a la Nuri? Perquè quan la veu amb Manelic li recorda l’inici de la seua relació amb Sebastià.
12-Quan Marta explica la seva infantesa a Tomàs, li explica que… va ser miserable,amb una mare cega i un pare fugit.
13-Quin fet trenca el mur de silenci que separava Manelic i Marta? Es barallen i ell la fereix amb un gavinet.
14-De quina manera es tanca el segon acte? Manelic descobreix la relació de Sebastià i Marta i és explusat del molí.
15-Quina actitud tenen els germans Perdigons durant el tercer acte? Es penedeixen d’haver criticat la Marta i troven que n’han fet un gra massa.
16-Per quin motiu Sebastià tanca la Marta al molí? Perquè els visita el pare de la seua promesa.
17-Què li diu Sebastià a Marta al final del tercer acte? Que l’estima i que ho deixarà tot per ella.
18-Amb quina famosa frase es clou l’obra? He mort el llop!
19-Els personatges de l’obra…  segueixen un esquema simple: bons/dolents
20-El personatge de Marta… S’assembla a altres personatges femenins de l’obra de Guimerà.
21-Un grup de personatges actua de “cor” a la manera de les tragèdies gregues: Manelic i Marta, que s’acaben estimant.
22-S’ha dit que els símbols a Terra baixa… tenen molta presència. El mateix títol és simbòlic.
23-La llengua de Terra baixa prové de l’observació directa del  parlar dels pagesos.
24-Per A.Guimerà l’amor és una força suprema que permet superar qualsevol dificultat.
25-Terra baixa és escrita… en prosa.