Activitats Ramon Llull
1. Quins foren els tres objectius que
guiaren la vida de Ramon Llull?
Els
tres objectius que guiaren la vida de Ramon Llull van ser:
-
Convertir els infidels a la fe cristiana, predicant-los en la seua
llengua
-
Escriure llibres per difondre l’ideal cristià i divulgar els
coneixements
-
Crear escoles de llengües orientals per instruir els futurs
missioners
2. En quines llengües escrigué? Quins són els motius d’escriure en cadascuna d’elles?
Ramon Llull sabia escriure en occità, català, llatí i àrab. L'occità el va aprendre per poder escriure poesia trobadoresca ja que durant la seua primera etapa literària vivia i treballava entorn a la cort i composava versos. El català era la seua llengua materna i en la que es comunicava en el seu dia a dia. Durant l'edat mitjana el llatí fou considerat la primera llengua de cultura per això Llull el va aprendre i l'utilitzava en molts dels textos formals. Finalment, l'aprenentatge de l'àrab està relacionat amb un dels objectius de la seua vida: "Convertir els infidels al cristianisme". Llull va decidir aprendre àrab per predicar la religió cristiana als musulmans en la seua pròpia llengua així, contractà un jove àrab per a què li ensenyara l'idioma.
Ramon Llull sabia escriure en occità, català, llatí i àrab. L'occità el va aprendre per poder escriure poesia trobadoresca ja que durant la seua primera etapa literària vivia i treballava entorn a la cort i composava versos. El català era la seua llengua materna i en la que es comunicava en el seu dia a dia. Durant l'edat mitjana el llatí fou considerat la primera llengua de cultura per això Llull el va aprendre i l'utilitzava en molts dels textos formals. Finalment, l'aprenentatge de l'àrab està relacionat amb un dels objectius de la seua vida: "Convertir els infidels al cristianisme". Llull va decidir aprendre àrab per predicar la religió cristiana als musulmans en la seua pròpia llengua així, contractà un jove àrab per a què li ensenyara l'idioma.
3. De quins temes tracten els seus llibres?
Ramon Llull va escriure sobre gran diversitat de temes, a més de textos literaris de narrativa com per exemple el Blanquerna i els poemes trobadorescs, va escriure llibres de medicina, teologia, mística, astronomia, alquímia, filosofía, lógica, didàctica, etc.
4. Què és l'Arbre de la ciència dissenyat per Ramon Llull
Arbre de sciència (1296): El símbol de l´arbre amb les seves arrels, tronc, branques,
etc., canvia el mecanisme logicomatemàtic i es transforma en un vehicle de l'estructuració dels coneixements de l'època, en funció dels tres temes capitals del pensament humà: món, home i Déu.
etc., canvia el mecanisme logicomatemàtic i es transforma en un vehicle de l'estructuració dels coneixements de l'època, en funció dels tres temes capitals del pensament humà: món, home i Déu.
5. Quines són les seues obres més destacades?
Llibre d’Evast e Blanquerna. Narra la vida de Blanquerna, un personatge que es convertirà en l’exemple de l’ideal cristià, després de l’acurada educació que li procuren els seus pares, Evast i Aloma. Blanquerna dedica la seua vida a la religió passa per tots els càrrecs de la jerarquia eclesiàstica (frare, abat, bisbe i papa). En cada estadi, Blanquerna farà els possibles per reformar l’església; allunyant l’afany de riquesa i la corrupció que observa en el món eclesiàstic, a més de l’empeny per la conversió d’infidels.
Llibre de meravelles. (1288) Llull parla de l’existència de Déu i fa un repàs de totes les coses per ell creades (els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, els homes, el paradís i l’infern). El capítol de les bèsties constitueix un llibre a banda, es tracta d’una breu novel·la del gènere de les faules; està protagonitzada per animals que reprodueixen de manera simbòlica el comportament humà. A través dels mals comportaments del rei dels animals; el lleó, i dels seus súbdits, es fa una crítica de la corrupció de la política de l’època.
Llibre d'Amic e Amat (1283):
Forma part de Blanquerna i presenta l'origen i el desenvolupament de la
relació entre l'home i Déu, i reflecteix una experiència personal de
Ramon Llull. Una relació que ell centra en l'amor, amb la seva doble
cara de sofriment i joia, amb un to emocional, combinant amb
elaboracions mentals i de raó.
Llibre d’Evast e Blanquerna. Narra la vida de Blanquerna, un personatge que es convertirà en l’exemple de l’ideal cristià, després de l’acurada educació que li procuren els seus pares, Evast i Aloma. Blanquerna dedica la seua vida a la religió passa per tots els càrrecs de la jerarquia eclesiàstica (frare, abat, bisbe i papa). En cada estadi, Blanquerna farà els possibles per reformar l’església; allunyant l’afany de riquesa i la corrupció que observa en el món eclesiàstic, a més de l’empeny per la conversió d’infidels.
Llibre de meravelles. (1288) Llull parla de l’existència de Déu i fa un repàs de totes les coses per ell creades (els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, els homes, el paradís i l’infern). El capítol de les bèsties constitueix un llibre a banda, es tracta d’una breu novel·la del gènere de les faules; està protagonitzada per animals que reprodueixen de manera simbòlica el comportament humà. A través dels mals comportaments del rei dels animals; el lleó, i dels seus súbdits, es fa una crítica de la corrupció de la política de l’època.
6. Explica què és el LLibre de les bèsties? Argument, personatges, objectius, etc.
El Llibre de les bèsties és la setena de les deu parts en què es divideix el Fèlix o Llibre de meravelles (1288-1289), on ocupa el lloc d’un tractat de zoologia. Es tracta, en canvi, d’una seriosa reflexió sobre la política en forma de faula. Llull planteja una trama en què es poden seguir les maquinacions de Na Renard (la rabosa), per aconseguir dominar el poder i exercir-lo des d’un segon pla.
Els animals de la faula són una excusa per retratar algunes de les facetes més indignes de la condició humana.
Des del començament de l’obra el lector s’adona que la protagonista farà qualsevol cosa per manar: la finalitat no és enriquir-se sinó delectar-se en el plaer de dominar-ho tot; una trista passió que es materialitza en tots els nivells de les relacions humanes.
Na Renard acaba fracassant, víctima de la seva pròpia desmesurada ambició, però la seva caiguda només es produeix després de moltes injustícies i atrocitats.
Al
final del Llibre de les bèsties, se’ns diu que Fèlix va dur l’obra a la
cort d’un rei perquè anara amb compte a l’hora de fiar-se de segons
qui.
És molt possible que Llull escrivíra aquest capítol del Llibre de meravelles com a advertiment per al rei de França, Felip IV, el Bell, amb qui havia tingut contactes polítics en els anys de redacció de l’obra.
7. Visualitza aquest vídeo i fes un resum del contingut.
Fèlix va trobar una assemblea d'animals que estaven decidint qui seria el rei. La major part dels animals van acordar que fóra el lleó però el bou va prendre la paraula i expressà que el rei havia de complir tres virtuds: ser gran, humil i no fer mal a la seua gent, i el lleó no ho acomplia ja que s'alimentava també d'altres animals i tenia una veu que feia estremir de por. Així, aconsella triar el cavall, que si que presentava aquestes qualitats.
La rabosa va prendre la paraula per dir que Déu va crear el món amb intenció que l'home l'estimara a ell i que s'alimentara de carn i herbes.
El bou pensa que la rabosa és una aprofitada ja que li convé que siga el lleó siga rei perquè ella s'alimenta de les restes dels animals que deixa el lleó.
La rabosa se n'adona que hi ha més animals que volen ser rei i explica un exemple per enganyar-los. Un jove canonge va manipular els canonges mitjançant l'exemple de la tria del rei dels animals; diu que el lleó podria defensar els animals davant agressions i el cavall no podria ja que no és tan ferotge. Tos els animals clamen que el lleó siga el rei. El lleó agraeix als animals que l'hagen triat i dóna llicència als animals que mengen carn per a què mengen altres animals herbívors.
Passat el temps, el lleó demana menjar i la rabosa diu que el bou i el cavall han tingut cries i el lleó se'ls menja. Quan el bou i el cavall se n'adonen, decideixen treballar per a l'home i així obtenir la seua protecció. Aquesta nova feina els cansa molt i quan el bou pren consciència que l'home se'l volia menjar, el cavall li aconsella de tornar amb el lleó ja que més li valia estar en perill de mort i amb treballs entre els seus amics i en repós que en perill de mort i amb treballs amb un senyor ingrat.
Fèlix va trobar una assemblea d'animals que estaven decidint qui seria el rei. La major part dels animals van acordar que fóra el lleó però el bou va prendre la paraula i expressà que el rei havia de complir tres virtuds: ser gran, humil i no fer mal a la seua gent, i el lleó no ho acomplia ja que s'alimentava també d'altres animals i tenia una veu que feia estremir de por. Així, aconsella triar el cavall, que si que presentava aquestes qualitats.
La rabosa va prendre la paraula per dir que Déu va crear el món amb intenció que l'home l'estimara a ell i que s'alimentara de carn i herbes.
El bou pensa que la rabosa és una aprofitada ja que li convé que siga el lleó siga rei perquè ella s'alimenta de les restes dels animals que deixa el lleó.
La rabosa se n'adona que hi ha més animals que volen ser rei i explica un exemple per enganyar-los. Un jove canonge va manipular els canonges mitjançant l'exemple de la tria del rei dels animals; diu que el lleó podria defensar els animals davant agressions i el cavall no podria ja que no és tan ferotge. Tos els animals clamen que el lleó siga el rei. El lleó agraeix als animals que l'hagen triat i dóna llicència als animals que mengen carn per a què mengen altres animals herbívors.
Passat el temps, el lleó demana menjar i la rabosa diu que el bou i el cavall han tingut cries i el lleó se'ls menja. Quan el bou i el cavall se n'adonen, decideixen treballar per a l'home i així obtenir la seua protecció. Aquesta nova feina els cansa molt i quan el bou pren consciència que l'home se'l volia menjar, el cavall li aconsella de tornar amb el lleó ja que més li valia estar en perill de mort i amb treballs entre els seus amics i en repós que en perill de mort i amb treballs amb un senyor ingrat.
8. Llig la faula del Llibre de les bèsties i respon les preguntes
a) Quins valors s’atribueixen als animals de la faula? (2 per animal)
-Corb: astut i covard
-Serp: poderosa i forta
b) Què és una personificació? Aplica la definició a aquest text. Justifica-ho.
La personificació és l'atribució de qualitats humanes (vicis i virtuds) als animals per tal de transmetre ensenyaments als homes (exemples de bons comportaments). En la faula, el corb representa l'astúcia i ja que és conscient de la seua feblesa davant la serp i prepara una estratègia per véncer-la.
c) Què és una faula? Justifica perquè aquest text ho és.
És una història protagonitzada per animals els quals representen comportaments humans. Les faules tenen objectiu didàctic ja que pretenen transmetre un ensenyament per a què les persones modifiquen la seua actitud en positiu.
d) Quina és la idea o consell que es defensa amb l’exemple? a) Quins valors s’atribueixen als animals de la faula? (2 per animal)
-Corb: astut i covard
-Serp: poderosa i forta
b) Què és una personificació? Aplica la definició a aquest text. Justifica-ho.
La personificació és l'atribució de qualitats humanes (vicis i virtuds) als animals per tal de transmetre ensenyaments als homes (exemples de bons comportaments). En la faula, el corb representa l'astúcia i ja que és conscient de la seua feblesa davant la serp i prepara una estratègia per véncer-la.
c) Què és una faula? Justifica perquè aquest text ho és.
És una història protagonitzada per animals els quals representen comportaments humans. Les faules tenen objectiu didàctic ja que pretenen transmetre un ensenyament per a què les persones modifiquen la seua actitud en positiu.
Si no pots véncer l'enemic perquè és més fort, has d'utilitzar una arma mépoderosa com és la intel·ligència.
